Mª Teresa Sanz Belmonte, Síndrome d’Arnold Chiari I

Publicat per ICSEB el 7 novembre, 2008

Data d´intervenció: novembre 2008

Hola m´anomeno Mª Teresa Sanz Belmonte, tinc 45 anys, pateixo síndrome d´Arnold Chiari tipus I i aquesta és la meva història.
L´any 2000 vaig sofrir un greu accident de cotxe, en el quin em vaig fracturar les vèrtebres dorsals D2-D3-D4. Em vaig recuperar bé a nivell traumatològic però a partir de llavors vaig començar a sofrir nombroses contractures tant dorsals com cervicals. També vaig començar a tenir reiteradament maldecap i vertígens posiciona´ls, fins que va arribar l´atac de vertigen perifèric, va ser horrible i fins i tot vaig haver de ser ingressada per poder ser estabilitzada. Em van posar en tractament amb Torecan i Serc per als vertígens i Myolastan per a les contractures de l´esquena, però no van saber diagnosticar-me simplement em van remetre de nou al traumatòleg.
Des de llavors ha estat un constant inici de tractaments (pastilles), RX, RM ……, però sempre de l´esquena – cervical, dorsal, lumbar i sacre- si que trobaven discopatíes però no eren prou importants per justificar els símptomes que jo referia, a si que la solució era continuar prenent pastilles.
L´octubre del 2007 vaig patir un altre atac de vertigen perifèric que em va deixar en llit 4 dies sense poder pràcticament moure´m. El meu deteriorament físic durant aquests 7 anys era evident però els metges l´atribuïen a un estat d´estrès i quadre d´ansietat i potser tinguessin raó en la qual jo estava estressada i ansiosa però hi havia ocasionat perquè cada vegada em trobava pitjor i cap metge no sabia dir-me que és el que em passava.
El juliol del 2008 la Doctora Jorge de la Mutua de l´empresa on treballo, em va sol·licitar (a petició meva) una RM de crani i va ser quan em van diagnosticar síndrome d´Arnold Chiari tipus I. Tot seguit vaig ser visitada per un neuròleg que va confirmar el diagnòstic i em va remetre urgentment al neurocirurgià.
En aquells moments la simptomatologia que presentava ja, era la següent.
. Maldecap.
. Fatiga.
. Desequilibri general.
. Vertígens.
. Pressió al coll.
. Dolor d´esquena.
. Punts en la visió.
. Insomni.
. Mareig continu.
. Sensacions de brunzits al cap.
. Tremolors i falta de sensibilitat a ambdues mans.
. Dificultat en empassar-se.
. Reflex anormal de Babinski – el quin indica danys a les vies nervioses que connecten la medul·la espinal i el cervell.
Una vegada sol·licitada la visita al servei de neurocirurgia de la SS, i en espera de que em citessin, vaig començar a buscar informació per internet referent a la meva malaltia i sobretot a com podia curar-se.
Resumint, el tractament tènia que ser quirúrgic i vaig trobar dues opcions que jo he denominat Clàssic i Alternatiu.
Quirúrgic clàssic: Seguretat Social. CRANEICTOMIA (descompressió occipital).
Consisteix a obrir el crani des del coll fins a la part alta del cap, fixar “crec” les dues primeres vèrtebres cervicals, treure part de l´os occipital, accedir al cerebel i pujar-lo fins a la seva posició normal. Al meu semblar una salvatjada que a més no t´ofereix cap garantia d´èxit, ja que sol descomprimeix però no soluciona l´arrel del problema.
Quirúrgic alternatiu: Institut Chiari de Barcelona. SECCIÓ DEL FILUM TERMINALE.
El filum terminale és un lligament que manté unida la medul·la amb l´os sacre i que exerceix una tensió sobre la mateixa. Si la tensió del filum és excessiva pot arribar a traccionar la medul·la i amb ella al cerebel que es troba en l´extrem oposat, a més de provocar una anòmala circulació del líquid cefaloraquídi.
La intervenció és molt senzilla i consisteix a seccionar el filum terminale a l´altura del sacre i el problema que origina tots els meus mals queda solucionat.
Evidentment la segona opció que vaig trobar es va convertir en primera i vaig cridar per programar una visita en l´Institut Chiari de Barcelona.
Vaig ser visitada pel Dr. Oscar Cardone i posteriorment pel Dr. Miguel B. Royo Salvador. Em van escoltar, em van fer una exploració neurològica completíssima, em van confirmar que tota la simptomatologia que presentava era deguda a la síndrome d´Arnold Chiari I i em van explicar amb tota classe de detalls la tècnica quirúrgica que realitzaven, que consistia, com la desenvolupaven i els seus resultats. Quan vaig sortir d´allà ja havia decidit operar-me per ells i 3 setmanes més tard el passat 18 de novembre del 2008 vaig ser intervinguda a la clínica CIMA.
RESULTAT: A les 6 h de l´operació ja notava formigueig a ambdues mans, l´endemà tenia recobrada tota la sensibilitat.
Als tres dies van deixar de tremolar-me les mans, va desaparèixer la tensió del coll i les contractures cervicals.
Després de catorze mesos he deixat d´estar marejada, no he tornat a tenir maldecap i torno a tenir estabilitat, I SOL FA VUIT DIAS QUE VAIG SER OPERADA.
No existeixen paraules que descriguin la meva gratitud al Doctor Royo i a tot el seu equip pel que han fet per mi.
Sol espero que la meva experiència serveixi a altres persones per fer-los coneixedores dels beneficis d´aquesta tècnica quirúrgica i que si bé no puguis recuperar-te en un 100% del danyque aquesta malaltia ja t´ha causat, saps que no avançarà més.
Com a anècdota us comentaré, que dos dies després d´operar-me, vaig rebre a casa meva la carta de la S.S citant-me per a la visita amb el neurocirurgià per al 15 de juny del 2009. SENSE COMENTARIS.
Si voleu posar-vos en contacte amb mi per comentar algun dubte que tingueu, podeu fer-ho remetent-me un e-mail: [email protected]

Una salutació.

M.Sanz.